L'estaca (Lluís Llach)

Quen non sinta emoción algunha escoitando está canción ten menos sentimento que un trozo de marmol. Hai anos, disfrutei do directo deste son (foi nunha Acampada Jove, organizada polas JERC) e... impresionante. Segur que tomba i ens podrem alliberar... Miles de persoas cantando cunha soa voz baixo unha noite iluminada pola luz dos chisqueiros. Aínda sinto esa sensación no estómago.

Grazas a Lluís Llach e grazas a todas as persoas que o arriscaron todo para loitar contra o franquismo, contra a sin razón dun réxime que negaba a esencia de toda persoa; o dereito a ser. Por moito empeño que poñan algúns en practicarnos unha amnesia programada NON ESQUECEMOS.

L'estaca (Lluís Llach, 1968)

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

PD: grazas tamén ao amigo Fran Rei por darme a coñecer este vídeo vía facebook.